Exposició de motius:
Durant els últims sis mesos de 2006 es va fer una prova pilot a les cimenteres de Sant Feliu del Llobregat (Cemex) i Vallcarca (Uniland), consistent en incinerar llots de depuradora com a combustible, en el context d'aquestes proves apareixen els següents convenis de col·laboració: Conveni Marc entre l’ACA i l'agrupació de fabricants de ciment (doc.1); Conveni entre el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) i els Ajuntaments de Sant Feliu, Sitges, organitzacions sindicals i Ciment Català (doc.2).
Es conegut per aquesta associació que la cimentera Lafarge-Asland de Montcada es una de les candidates a incinerar llots de depuradora entre altres possibles residus, de fet la cimentera ha demanat permís ambiental per utilitzar con a combustible aquest i altres residus considerats com a biomasa, aquest fet ha creat una gran preocupació al veïnat (doc.1,4,52).
En el transcurs de la reunió mantinguda entre aquesta associació de veïns i Ajuntament, el passat dia 12-04-2007 el Sr. Albert Barenys representant de l’àrea de Política Territorial, responent a la inquietud veïnal ens va comunicar que l’Ajuntament no es posicionaria contra la incineració de residus a la cimentera que Lafarge-Asland té a tocar del barri mentes no disposes de cap informe desfavorable a aquesta pràctica, però que donat el cas que hagués algun informe que posés en dubte la possible afectació de la salut dels veïns, l’Ajuntament sempre defensaria la salut dels veïns davant els interessos de la cimentera.
Des de l'associació volem transmetre la nostre disconformitat amb aquesta resposta donada per l’Ajuntament, considerem que l’actual (i anterior) equip de govern no pot mantenir una postura passiva esperant que “algú” li presenti un informe per decidir quina postura prendre al respecte, l’Ajuntament ha d’actuar amb tota la seva energia i mitjans per tal de preservar la salut dels seus conciutadans, no pot estar sense moure peça.
Tot i així valorem positivament la disposició mostrada pel nostre consistori a considerar el seu posicionament un cop disposi de més informació, en aquest sentit, i amb la modèstia i mitjans que aquesta Associació disposa...
Sobre l’activitat de co-incineració a la cimentera:
Segons defineix l'actual legislació ambiental, tant de la UE, Espanyola com Autonòmica, la pretesa activitat de valoritzar residus a la cimentera es una co-incineració, i que aquesta activitat esta equiparada a una incineració de residus i regulada per les mateixes lleis, Directiva EU 2000/76/CE (doc.5), Real Decreto 653/2003 (doc.6), Decret Parlament 323/1994 (doc.7), Conveni d’Estocolm (doc.26).
Actualment des de diferents sectors s’està pressionant per fer veure aquesta activitat com una cosa diferent (doc.53), acunyant noms d’allò més imaginatius “Combuntionar”, “Eliminació Tèrmica”... però alhora de fer definicions afortunadament ja tenim la legislació ambiental, on trobem: “instalación de coincineración, toda instalación fija o móvil cuya finalidad principal sea la generación de energía o la fabricación de productos materiales y que utilice residuos como combustible habitual o complementario, o en la que los residuos reciban tratamiento térmico para su eliminación” (doc.5,6,7).
__________________________________
Sobre la ja coneguda postura del veïns:
______________________________________
Sobre les falses bondats de la incineració:
Teòricament, si la combustió dels residus fos total els residus de xemeneia només serien el CO2 i el vapor d'aigua, però aquest resultat teòric no es dóna mai a la practica, com ho reconeix la pròpia UE i com ho mostra la continua presència de CO o COTs (residus de combustió incompleta) als gasos d'emissió de qualsevol instal·lació de combustió (doc.2,21), precisament les substàncies més tòxiques com son els Compostos Orgànics Volàtils (COPs) també son el resultat d'una combustió deficient, per tant la presència de COTs als gasos d'emissió és un indicador de la presencia de COPs, també hem de considerar que els metalls no poden ser eliminats per combustió.
La co-incineració de residus a la cimentera no eliminara la dependència de combustibles fòssils, en el millor dels horitzons teòrics previstos aquesta seguirà sent d'un 80% (doc.1), però si considerem que per poder utilitzar el fang com a combustible, aquest a passat un procés de preparació (assecatge, molta) on s'ha consumit una gran quantitat d'energia i que aquesta no és de fonts renovables (gas natural en ocasions), aquest percentatge de dependència encara seria superior. El sector cimenter ja va intentar incloure la co-incineració en cimenteres a l’elaboració de la “Estrategia Española Contra el Cambio Climático 2020”, però aquesta va ser exclosa per la comissió tècnica degut al negatiu impacte sobre el medi (doc.46), de fet recentment el Parlament Europeu ha rebutjat considerar la incineració de residus com a recuperació (doc.19).
Un procés d'incineració òptim es un equilibri entre diversos factors de procés (temperatura, temps, oxigen, barreja, turbulències, sequedat del fang, etc), qualsevol canvi en algun d'aquest factors pot alterar el cicle, i disminuir momentàniament l'efectivitat del procés multiplicant les emissions, a més totes aquestes instal·lacions tenen avaries, accidents, aturades que afecten el procés, durant aquest episodis ningú pot garantir que les emissions no sobrepassin àmpliament la normativa (doc.11,12,20).
________________________________________
Sobre la reconeguda toxicitat de les emissions:
La directiva del Parlament Europeu 2000/76/CE (doc.5) relativa a la incineració de residus reconeix que les emissions provocades per la incineració de residus tenen efectes nocius per a la salut de les persones, aquesta directiva també estableix que els valors límit son condició necessària, però no suficient pel compliment dels requisits establerts a la directiva 96/61/CE relativa a prevenció i control de la contaminació, reconeix també aquesta directiva la necessitat d'establir límits d'emissió molt més rigorosos dels descrits, i a establir-ne nous valors límits per les substàncies perilloses no incloses.
L'esmentada directiva Europea reconeix com a cancerígenes algunes substàncies per les que no hi ha establert cap límit d'emissió i insta als estats membres a establir-hi límits i controls d'emissió sobre les mateixes.
El R.D. 833/88 reconeix a la incineració “Actividad susceptible de generar residuos potencialmente peligrosos”, i en la mateixa línia aquest decret també qualifica la fabricació de ciment, Taula 6. A931, A271 (doc.10).
Per tant la co-incineració de residus a la cimentera provocarà l'inevitable emissió a la atmosfera de substàncies d’alta toxicitat, com metalls pesats i les conegudes com a Compostos Orgànics Persistents (COPs), aquestes substàncies son molt tòxiques per l'home inclus a concentracions ínfimes, però a més també son, bioacumulatives, cancerígenes i disrruptores hormonals (doc.11,12,22), l’existència de legislació tant Europea, Espanyola o Autonòmica que regula les quantitat límit “admissible” d’algunes d’aquestes emissions, per si mateix reconeix l’inevitable de les mateixes (doc.5,6,7).
Existeix amplia documentació científica sobre la relació entre salut humana i exposició a les substàncies tòxiques emeses a la incineració, informes tècnics, manifestos de professionals de la medicina, treballs de recerca universitària, estudis de departaments oficials, tots ells alerten del perill derivat de l'exposició de població que viu a prop d'una planta d'incineració, aquesta documentació, avalada per professionals i institucions de reconeguda experiència i prestigi internacional, posa de manifest que no existeix cap quantitat admissible com segura per a la salut humana per petita que aquesta sigui, que els límits d'emissió actuals no son segurs, i que l’única quantitat admesa com a segura és zero, però el més alarmant és que tots aquests treballs coincideixen en remarcar l'especial vulnerabilitat de la població infantil a l’exposició a substàncies emeses inclòs a dosis molt més baixes que les establertes per l'OMS, (doc.11,12,13,14,15,16,17,18,24).
Al novembre de 2006 L'institut Francès de vigilància sanitària, va publicar els resultats d'un rigorós estudi epidemiològic, que confirma que viure a prop d'una planta on s'incineren residus augmenta el risc de desenvolupar un càncer (doc.14).
Les cendres resultants de la combustió concentraran les substàncies tòxiques alliberades (doc.12,18), aquestes cendres després seran incorporades al producte final, per tant el ciment contindrà també aquestes substàncies tòxiques, els anàlisis fets per l'Agència Mediambiental dels EEUU mostren la presència de dioxines a la pols ciment un cop han sortit del forn (doc.45,53), aquests tòxics poden després ser inhalats directament de la pols de ciment o alliberats desprès d'un temps, hem de recordar que les cendres d'incineració estan catalogades com a residu perillós segons la llista de residus Europea (doc.10,23), i que el R.D. 653/2003 al seu Art. 13 disposa que aquestes cendres s'han d’emmagatzemar i transportar en contenidors que evitin la seva dispersió al medi, en canvi la pretesa activitat incorpora les cendres al producte final (doc.1,20).
Es tal la incertesa i desconeixement de com afecten aquestes substàncies a la salut humana que els límits “admissibles” han anat sent cada cop més estrictes a mida que les investigacions avancen (doc.12,18,20), al 1990 l'OMS, conscient de l'efecte acumulatiu a les persones i del anys d'emissions acumulades amb la dispersió que això ha provocat al nostre medi, va reconèixer l'existència de contaminació a molts dels aliments, i va estimar que la dosi diària admissible per les persones (IDT) de PCBs i Dioxines era de 10 pg/TEQ per quilo de pes (VHO 1980, veure Allsopp et al. 2000). 8 anys després va rebaixar l'IDT dividint-la per 10 (1pg), els experts de l'OMS reconeixen que part dels habitants de la UE estan actualment per sobre de l'IDT, sobretot la població infantil, i que aquest excés esta afectant ja a la salut de la població en general.
___________________________________
Sobre les emissions a l'atmosfera i el seguiment analític:
Tal i com marca la legislació ambiental, els resultats d’emissió de substàncies tòxiques es donen en concentració per m3, però no en volum total, per tant no podem saber quina és la quantitat total de substàncies tòxiques emeses a l’atmosfera, depenent del volum absolut de gasos emesos aquestes podrien ser inclús més elevades en comparació a les emeses per una incineradora d'antiga generació com la que hi havia a la Ferreria (doc.2).
Els límits d'emissió permesos es calculen en base als valors que la tecnologia pot aconseguir en aplicació de les “Millors Tècniques Disponibles” (MDT) sempre i quan aquestes estiguin dintre d'uns costos econòmics raonables per les empreses que les han d'utilitzar (doc.48), no es fonamenten en base al càlcul d'aquells nivells que son segurs per la salut humana, però, les MDT establertes al document referència del sector del ciment (BREF) es centren únicament en el consum energètic, emissions a l’atmosfera d’òxids de nitrogen (Nox), diòxid de sofre (SO2), aquest document no aplica cap MDT per disminuir les emissions de tóxics com els COPs o metalls (doc.47), de fet l'esmentat document de referència el podem considerar ja obsolet doncs actualment es troba en fase de revisió i a la propera edició es preveuen incloure les MDT per dioxines, furans i metalls entre d'altres millores.
En tractar-se d’un procés analític molt complex no existeix actualment cap analitzador en continu de moltes de les substàncies d’alta toxicitat que estan presents als gasos d'emissió, aquest és el cas de Dioxines, Furans, Policlorbifenils (PCBs), Hidrocarburs Aromàtics Policiclics (HAPs) (doc.5,12), per tant els seguiments d’aquestes emissions, sempre que en facin serà de forma puntual i amb previ coneixement dels explotadors de la instal·lació, no es podran conèixer mai quina es la quantitat i concentració de substàncies tòxiques entre períodes de mesura, que en aplicació de la legislació ambiental poden ser bastant dilatats en el temps (6 mesos, segons Directiva 2000/76/CE), (doc.6).
La Comissió de Comunitats Europees, fa el següent comunicat al Consell i Parlament EUU relativa a, “Estrategia comunitaria sobre las dioxinas, los furanos y los policlorobifenilos”, on podem llegir: (...) “Parecen haberse subestimado las propiedades tóxicas y han surgido nuevos datos epidemiológicos, toxicológicos y mecánicos, en particular, en lo que se refiere a la efectos en el desarrollo neurológico y los efectos endocrinos y reproductivos, que indican que las dioxinas y algunos PCB tienen un efecto en la salud humana mayor de lo previsto, incluso a dosis muy bajas, y especialmente en los grupos más vulnerables como los lactantes y los fetos, que están expuestos directamente a la carga acumulada en el organismo materno”(doc.24), aquesta declaració explicita de la Comissió Europea coincideix amb multitud d'estudis mèdics en que els límits establerts per aquestes substàncies es insuficient per a garantir la salut humana, sobretot de la població infantil (doc.18,48).
L'experiència indica que quan aquests períodes analítics esdevenen condicions excepcionals i conegudes, el principal criteri que marcarà la producció durant aquest període serà el d’optimitzar al màxim el procés per disminuir tot el possible les emissions tòxiques (Doc.20), però fora d’aquest període excepcional quan els criteris passin a ser més productius (hem de recordar sempre que es tracta d’una empresa privada que es dedica a la fabricació de ciment), el nivell d’emissions tòxiques serà sens dubte molt superior, la directiva 33/43/CEE ja adverteix de la necessitat de fer mesuraments en continu d'aquests tòxics quan la tecnologia ho faci possible.
Hi ha reconeguts compostos cancerígenes que segons l’OMS formen part del gasos de xemeneia pels qui actualment no existeix una regulació que limiti l'emissió (doc.22), la mateixa UE recomana (Directiva 2000/76CE) als estats membres d'ampliar aquests controls a d'altres substàncies altament tòxiques i presents als gasos d’emissió de cimenteres i d'establir límits per substàncies que no en tenen com es el cas dels HAPs, PCBs (doc.5,12) entre d'altres organoclorat (més de 200), molt d'ells reconeguts potencialment com a perillosos però pel qui no s'han fet encara estudis toxicològics tan complerts (doc.44).
La pròpia comissió Europea va admetre al 1992 que amés dels metalls pesats i resta de residus perillosos, “No existeix cap mètode segur per garantir que es respecti el límit legal establert per les emissions de dioxines”, altres estudis també mostren la incertesa dels mètodes analítics a l’hora de conèixer la concentració real d’aquests tòxics a les emissions (doc.12,20).
___________________________________
Sobre el Conveni Marc signat entre l’ACA i les Cimenteres:
Aquest document va ser signat el 20 de novembre de 2006 (doc.1), considerem que no garanteix la salut dels veïns, fem les següents observacions:
- A les especificacions tècniques del fang a incinerar es permet l’entrada al forn d’altes concentracions de metalls (<1%), quan els metalls no poden ser eliminats al procés de combustió.
- A les especificacions tècniques del fang a incinerar es permet l’entrada al forn d'un alt percentatge de clor (<2%), style="font-weight: bold;">precursor químic de substàncies organoclorades d’alta toxicitat.
- A les especificacions tècniques del fang a incinerar no es limita el contingut de COPs, ni tampoc es limita el contingut d’alogenats, hidrocarburs, compostos clorats altres, tot i que l'experiència analítica demostra que al fang de depuradora hi poden ser presents en altes concentracions.
- El control del que pot o no entrar al forn a incinerar el té una Comissió de Seguiment, aquesta comissió esta formada bàsicament per dues parts, els fabricant de ciment i l'ACA, però no hi és present cap representant de les associacions veïnals que son en definitiva els qui acabaran respirant aquestos gasos d'emissió.
_____________________________________
Sobre els resultats de les proves pilot:
Aquests resultats van ser publicats per la Direcció General de Qualitat Ambiental al document “Proposta d’Informe de Valoració del Resultat de les Proves Mediambientals...”, pel qual el DMAH dóna per bones les proves (doc.2), aquesta associació considerem, que les esmentades proves no es poden donar per bones, fem les següents observacions:
Aquest estudi no contempla cap avaluació d’impacte a la salut la de població veïna.
Aquest estudi no contempla les immissions (par de les emissions que son absorbides pel medi). No s’ha estudiat quina és la dispersió dels contaminats tòxics a la zona propera a la cimentera.
No s’ha fet un estudi previ de la concentració de substàncies tòxiques presents al sol de la zona.
No consta cap anàlisis de les aigües procedents de la depuració de gasos d'emissió, tal i com regula l'Art. 8 de la Directiva 2000/76/CE (doc.5).
Al resultat de les proves es dóna la següent paradoxa de difícil explicació tècnica des de l'experiència europea: les concentracions dels tòxics “Dioxines i Furans”, metall i altres donen uns resultats notablement més baixos al incorporar llots de depuradora junt al combustible tradicional (Cock de petroli), quan hauria de ser a l’inrevés, sobretot si observem que el resultat dels demés productes de combustió incompleta (COTs) si que és superior quan s'incorporar llots, aquest resultats doncs, son contradictoris.
Aquest document no contempla cap analítica de les possibles substàncies tòxiques ja presents al fang o de precursors químics de les mateixes, no s'analitza la concentració de metalls, ni d'altres tòxics com COPs o precursors d'aquests que poden ser presents al fang, depenent d'aquesta concentració estaríem davant d'una incineració de residus perillosos.
No s'analitzen les cendres resultants de la incineració per tal de conèixer el seu potencial contaminant tal i com estableix l'Art, 9 de la Directiva 2000/76/CE (doc.5), recordem que aquestes cendres seran després incorporades al ciment.
No s'han estudiat l'emissió a l'atmosfera de HAPs, tot hi que la Directiva 2000/76/CE (doc.5) insta els estats membres a establir límits d'emissió per aquest tòxics, donat que els residu que s'incineren contenen precursors químics de HAPs, aquests també hi seran presents als gasos d'emissió
No s'han instal·lat tots els mesuradors en continu que estableix el RD6653/2003, i alguns dels valors de COTs figuren fora dels límits del mateix decret (doc.6).
El municipi de Sant Feliu del Llobregat va ser decretat com a “Zona d’Especial Protecció de l’Ambient Atmosfèric” d'acord amb la llei 22/1983, al maig de 2006 (doc.25,28). La mateixa llei anunciava el desplegament d'un pla d'actuació el qual entre d'altres contempla la mesura d'establir uns nivells d'emissió més rigorosos que els de caràcter general, aquest precepte no s'ha considerat alhora del control d'emissions durant la fase de proves.
No consta que per aquesta activitat s’hagi tramitat l’evacuació d'impacte ambiental segons estableix l'Art.1 lletra “a,b” de la llei 6/2001 (de 28 de junio, de evaluación de impacto ambiental).
A la vista dels resultats, l’informe del Departament de Salut conclou que “la incidència sobre la salut de les persones és independent de la utilització de llots de depuradora com a combustible” (doc.2), però no es mulla dient si les emissions son o no perjudicials per les persones, només diu que es indiferent cremar una cosa o una altre.
___________________________________
Sobre el Conveni d’Estocolm:
L'agost de 2004 l’estat Espanyol va ratificar el “Conveni d’Estocolm sobre Contaminats Orgànics Persistents” (COPs) passant llavors aquest conveni a formar part de la legislació ambiental Espanyola (BOE de 23 de juny), i adquirint alhora el compromís de reduir les fonts d’emissió d’aquestes substàncies tòxiques, precisament a l'annex “C” d’aquest conveni es reconeix com a “font d’elevada emissió la co-incineració de fangs de depuradora”, per tant la pretesa activitat de co-incineració de fangs de depuradora es una incompatibilitat directe amb la ratificació de l'esmentat conveni (doc.26).
Com ha part ratificant, posteriorment l'estat Espanyol va crear el “Plan Nacional de Aplicacion del Convenio de Estocolmo” on s'identifiquen les fonts que tenen un potencial elevat de formar i alliberar COPs, segons aquest document les dues primeres d'aquestes fonts son: “Incineradoras de residuos incluidas las coincineradoras”, “Hornos de cemento usados para combustion de residuos peligrosos” (doc.27).
__________________________________________
Sobre la declaració Montcada com a Zona d’Especial Protecció:
D'acord amb la llei 22/1983, al maig de 2006, Montcada i Reixac va ser declarada “Zona d’Especial Protecció del l’Ambient Atmosfèric” pel Decret 226/2006 (doc.25,28), al constatar-se que en aquest municipi es superaven els límits “admissibles” de partícules respirables en suspensió (>10um), l'esmentat decret anunciava també el desplegament d'un pla d'actuació per millorar la qualitat de l'aire amb la participació dels Ajuntaments afectats., l'aplicació d'aquest pla d'actuació no s'ha dut a terme a Montcada, de fet tot just s’acaba d'aprovar, Decret (152/2007, de 10 de juliol que) ho regula.
Segons l'esmentada llei aquest pla d’actuació hauria de contemplar entre d'altres les següents mesures:
a) La suspensió immediata de la llicència d'ampliació d'activitats o l'autorització equivalent que pugui produir efectes additius que situïn la qualitat de l'aire per sobre dels límits d'immissió establerts.
b) L'establiment d'uns nivells d'emissió més rigorosos que els establerts amb caràcter general per a totes aquelles activitats que contribueixin a la contaminació atmosfèrica de la zona.
c) La modificació mitjançant el procediment legalment establert, dels instrument de plantejament urbanístic vigents a la zona a fi que no otorguin el dret a establir uns usos i unes instal·lacions que puguin agreujar la contaminació atmosfèrica.
Volem destacar que l'esmentada llei 22/1983 (posteriorment modificada per 6/1996), otorga als Alcaldes dels Municipis declarats com “Zones d’Especial Protecció” la potestat d’inspecció i control de les activitats potencialment contaminants de l'atmosfera i la competència per imposar sancions econòmiques (doc.28).
______________________________________________
Sobre l’Estudi de Contaminació fet al Barri de Can Sant Joan:
El servei de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona va dur a terme a Montcada, un Estudi de la Contaminació Atmosfèrica durant el període comprès entre el 26 d'octubre de 2006 al 16 de gener de 2007, mitjançat una unitat mòbil ubicada al col·legi el Viver, tot i que aquesta unitat només va estar un curt període de temps recollint dades, s'apunten uns resultats que son molt preocupants per la repercussió que poden tenir a la salut dels veïns del barri de Can Sant Joan, sobretot a la població infantil de més risc (dones embarassades, gent gran i infants), (doc.29).
Els resultats de partícules en suspensió (PM10), és molt alarmant per la quantitat de vegades que es supera el llindar de seguretat (41 vegades en 72 dies) donant una mitjana molt per sobre del límit establert per la protecció de la salut humana, segons el R.D. 1073/2002, en quan al diòxid de Nitrogen (NO2), el període de mostreig dona uns valors mitjans també per sobre dels límits per la protecció de la salut humana (límit 40 ng/m3 resultat de 75 ng/m3), el mateix informe reconeix que tan sols dues estacions de les 49 de tota la xarxa han donen uns valors tant elevats.
Tot i que les mesures han estan preses als mesos freds, alguns dels valors diaris d'ozó son molt elevats per l’època, això indica que durant els mesos d'estiu els llindars de seguretat son superats. També s'hi troben valors molt alts de Toluè (d’origen industrial), s'han trobat diversos compostos orgànics volàtils, algun dels quals és cancerigen (encara que no superava el "llindar de seguretat").
Segons el propi DMAH aquestes reconegudes situacions ambientals redueixen l’esperança de vida, especialment per l’augment de patologies cardiopulmonars i càncers.
________________________________________
Sobre els fangs de depuradora:
Son el resultat de la decantació de les aigües residuals urbanes (habitatges + indústries), esta format bàsicament per matèria orgànica però també s’hi troben en origen altres components que son residus dels processos industrials, alguns d’ells son d’alta toxicitat o precursors químics d'aquests (doc.30,31,32,33,34), si observem la quantitat d’indústries que tenim al Vallés (per exp.), ens adonem de la quantitat i diversitat de residus que poden acabar formant part d’aquest fang i de la dificultat d’establir-hi un control d'origen, al gener de 2007, Rafael Mantecon (cap de serveis de control ambiental) reconeixia en roda de premsa que més de la meitat de les empreses de l‘Àrea Metropolitana analitzades pel laboratori de l’Entitat del Medi Ambient, aboca substàncies contaminants al clavegueram públic (doc.30), aquesta declaració reforça el sentit comú dels veïns “- es impossible controlar els abocaments clandestins que es fan a l'amplia xarxa de clavegueram”, altre exemple que dona raó al sentit comú el tenim al juliol de 2005 quan es va detectar la presencia d'altes concentracions d'elements radioactius als fangs de la depuradora “la China” de Madrid provinents d'un antic reactor nuclear experimental.
L'empresa METROFANG (s’encarreguen de processar el fang de depuradores i gestionar-lo com a combustible), reconeix a la seva web la diversitat en la composició dels llots de depuradora, que aquests son inestables, i que la seva composició canvia constantment (doc.39).
El “Consejo Superior de Investigaciones Cientificas” (CSIC), en un treball d'investigació dirigit a la confecció de la Directiva 91/271CEE referent al tractament de les aigües residuals urbanes, adverteix que a les diverses analítiques de llots de depuradora fetes a Catalunya, s’observen alts nivells de disrruptors endocrins, superant els valors recomanats per la nova directiva (esborrany de modificació 86/278/CEE) (doc.30,31).
El departament de química analítica de la Universitat de Sevilla, mostra la seva preocupació al constatar analíticament que els fangs de depuradora concentren substàncies tòxiques com metalls, HAPs i d'altres molècules orgàniques perilloses, aquest document també reconeix la incineració com la principal font d'emissió de HAPs a l’atmosfera (doc.32).
En la mateixa línia un treball conjunt fet per la “Càtedra de Ingenieria Sanitaria i Ambiental” de la universitat Complutense de Madrid, reconeix l'alta concentració d'estrògens sintètics i altres disrruptors orgánics als llots de depuradora, i adverteix de les greus repercussions que per la salut humana tenen aquests tòxics (doc.33).
Les analítiques reconeixen la presència al fang de depuradora de: metalls pesats, Doixines, Furans, PCBs, HAPs, entre d'altres tòxics (alguns en altes concentracions), per tant el fang en origen ja presenta diversos components d’alta toxicitat abans de fer-lo reaccionar al forn, aquest fang esta considerat com a residu segons la llista Europea (codi:19 08 05 CER) i sotmès a estricta regulació tant per legislació europea com estatal, segons les directives 86/278/CEE, 91/689/CEE, els llots de depuradora son considerats residu perillós (codi:19 08 11 CER) quan contenen substàncies tòxiques o si no es poden utilitzar en l’agricultura (con seria el cas) (doc.37,38).
El R.D. 833/88 també considera com a residu potencialment perillós els llots de depuradora, a més també considera “Actividad susceptible de generar residuos potencialmente peligrosos” a les estacions depuradores d’aigües urbanes (doc.40), atès que la zona de procedència del fang a incinerar a la cimentera esta altament industrialitzada i atesa també l'experiència analítica en aquesta zona, podem estar segurs que aquest fang és un residu perillós segons els paràmetres marcats per la legislació comunitària, i per tant s'hauria d’haver tramitat l’evacuació d'impacte ambiental segons l'Art.1 lletra “a” de la llei 6/2001 (de 28 de junio, de evaluación de impacto ambiental).
El “Plan Nacional de Lodos de Depuradora 2006” reconeix la necessitat de reformar la directiva 86/278/CEE per fer-la encara més restrictiva i corregir algunes deficiències ambientals (doc.35).
La Secretaria de Medio Ambiente, reconeix al “Plan Nacional de Lodos de Depuradoras de Aguas Residuales 2001-2006” (BOE 166) el risc potencial de contaminació si es fan servir aquests fangs com adob agrícola (doc.39).
El tractament previ a la incineració del fang (assecatge tèrmic, metanització anaeròbiaca) no elimina els metalls ni la majoria dels tòxics orgànics.
La comissió de la UE al seu document “Estrategia comunitaria sobre dioxinas, furanos i policlorobifeilos” (doc.24), dona a conèixer a l'annex III del document les necessitats més prioritàries d’investigació en el camp d'aquests tòxics, on podem llegir: “Estudios sobre niveles y fuentes de PCDD/F en materiales compostados y destino medioambiental de los PCDD/F en material compostado en lodos de depuradora”.
El Ministeri de Medi Ambient reconeix la toxicitat original del fang de depuradora i posa de manifest la necessitat de revisar els estudis ja avaluats sobre el presència de Dioxines i Furans als llots de depuradora.
Son molts els gestors de residus autoritzats per diferents CCAA que tracten com a residu perillós els llots de depuradora (doc.36).
___________________________________________
Sobre l’emplaçament i nova activitat de co-incineració:
D'acord amb la llei 6/1993 reguladora de residus i el RD653/2003 (doc.6,40), la pretesa activitat de co-incineració, converteix a Lafage-Asland en “Gestor de Residus”, per tant es tracte d'implantar una nova activitat (la gestió de residus), regulada per les esmentades lleis i condicionada per la corresponent llicencia municipal i autorització ambiental de les quals l'Ajuntament es part vinculant en el procés administratiu.
A “Ordenança Reguladora de la Intervenció Integral de l'Administració Municipal en les Activitats i Instal·lacions” podem llegir:
- Article 35. Emplaçament de l'activitat: Si el plantejament urbanístic no preveu altra cosa, les activitats sotmeses al règim d’autorització i control ambiental relacionades a l’annex I de la LIIA i, les activitats que puguin ser classificades com a insalubres o perilloses en aplicació dels criteris establerts pel Decret 2414/1961 (doc.42), de 30 de novembre (en endavant RAM), no es podran emplaçar a una distància inferior a 2000 metres comptats des del nucli més pròxim de població agrupada.
- Article 36. Comprovació prèvia de la classificació: Prèviament a l’inici del procediment d’autorització o llicència ambiental i a la sol·licitud de l’interessat, l’OGAU o, en el seu cas l’Ajuntament o el Consell Comarcal, ha de facilitar una comprovació relativa a la inclusió de l’activitat projectada en el corresponent annex de la LIIA.
L'annex 1 del decret 2414/1961 inclou les instal·lacions relatives a la incineració de residus, com a activitat molesta, insalubre i nociva, de la mateixa manera el decret 136/1999, que desenvolupa la llei 3/98 (LIIA), també inclou aquesta activitat.
Val a dir que l'activitat de fabricació de ciment també té la mateixa consideració d'activitat molesta, insalubre i nociva segons els mateixos decrets, però que l'inici d'aquesta activitat a Montcada és anterior a la aprovació de la llei i que la mateixa reconeix “drets adquirits”, afortunadament, però avui dia l'ordenança actual otorga a la ciutadania un grau de protecció superior, i no permetria aquesta activitat tan a prop d’una zona habitada.
La distància entre la cimentera i el nucli urbà és de només 200 metres segons declara la pròpia cimentera (doc.4), estant a primera línia de xemeneia un col·legi amb més de 600 alumnes, precisament la població infantil es especialment vulnerable als contaminants tòxics emesos per aquestes instal·lacions.
La sol·licitud d'autorització ambiental només parla d’adequació, ampliació d'instal·lacions i permís per utilitzar biomasa (doc.4), però no consta clarament que s'estigui sol·licitant una autorització com a “Gestor de Residus” o per a la seva co-incineració d'acord amb el procediment que prescriu el decret 136/1999 (doc.51) i el decret 114/1988 i d'acord amb els procediments establerts per la llei 11/2000 reguladora de la incineració de residus i el decret 80/2002 de 19 de febrer, regulador de les condicions per a la incineració de residus.
De la mateixa manera el “Plan Nacional de Aplicación del Convenio de Estocolmo” (doc.27) al seu epígraf 3.4.2.2. demana que es garanteixi que la co-incineració de residus als forns cimenters es faci d'acord amb el RD653/2003 relatiu a la incineració de residus.
La llei 6/2001 d’evacuació d’impacte ambienta, al seu Art.1 senyala que “Los proyectos, públicos o privados, consistentes en la realización de las obras, instalaciones o de cualquier otra actividad comprendida en el anexo I del presente Real Decreto Legislativo deberán someterse a una evaluación de impacto ambiental en la forma prevista en esta disposición”. Al grup 8 del referit annex I, trobem: “b) Instalaciones de incineración de residuos no peligrosos (...) con una capacidad superior a 100 toneladas diarias”. aquesta associació no hem trobat cap constància de que s'hagi tramitat l'esmentada avaluació d'impacte ambiental.
______________________________________
Sobre el tarannà de Lafarge-Asland:
La història ambiental de Lafarge-Asland no és gaire tranquil·litzadora com per confiar-li una activitat que tindrà repercussió directa a la salut dels veïns, la nostra memòria està plena d’enganys i mitges veritats que han marcat la relació entre els veïns i aquesta companyia, sense anar més lluny recentment tenim exemples, l'ocultació de l'us de cendres volants, el cas de la petició per ampliar l'extracció de pissarres al turó, o la ja esmentada sol·licitud d’autorització ambiental on no s’ajusta als procediments legalment establerts.
Però a tall d’exemple també volem relatar un punt negre que revela el tarannà de la companyia , es diu “MV Ulla”. Aquest era un vaixell que Lafarge-Asland va carregar amb 3.500 tones de cendres tòxiques sense el necessari coneixement i autorització del ministeri de medi ambient, fets pels quals va ser multada amb 50.000€, el destí era Argelia, però va ser rebutjada per les autoritats, llavors en comptes de tornar al lloc d’origen, va ser enviat a Turquia, un cop analitzada la toxicitat Turques van exigir el repatriament de la carrega, Asland no reconeixia la propietat i es negava a fer-se responsable del seu carregament, però el Ministeri de Medi Ambient li va reclamar la seva responsabilitat, despès d'un dilatat procés, finalment el Ministeri de Medi Ambient va donar a Asland 10 dies per fer-se’n càrrec (doc.49), les cendres van ser retornades per Lafage-Asland i cremades a la fabrica de Sagunt, això va provocar un gran rebuig social, i una proposició no de llei.
Aquests precedents de comportament irresponsable, negligent, inconscient i imprudent mostren que a aquesta empresa no li interessa gaire els danys col·laterals ni la protecció del medi ambient si no guanya diners fent-ho, quin perill!!.
==============================
Aquesta Associació considera que atesos tan els arguments exposats com la documentació adjunta aportada, hi ha prous elements per afirmar que la nova activitat tindrà repercussions negatives a la salut del veïns, per tant manifestem la nostra rotunda negativa a que la a cimentera co-incineri qualsevol tipus de residu, i en base a l'elemental principi de precaució (doc.50):
Demanem.
1) Que el nostre Ajuntament en coherència amb el compromís adquirit amb els veïns el passat 12 d'abril, i amb las afirmasions fetes per l'Alcalde Sr. Cesar Arrizabalaga a l'última sesió plenaria de 2006 (doc.52); recolzi als veïns, es posicioni contra aquest projecte en acord plenari, i com a part vinculant del procés administratiu, emeti informe desfavorable a Llicència i l'Autorització Ambiental per a la nova activitat (o ampliació) de co-incineració a la cimentera, en aquells aspectes que siguin de la seva competència, segons ho preveuen diferents lleis (Art. 6, 29, i 30 de 2414/1961), (Apartat 5a de Art. 10 de 22/1983), (Art. 10.5a Llei 22/1983).
2) Que atesa la històrica situació de degradació ambiental patida pels veïns de Can Sant Joan, i desprès de tenir coneixement dels preocupats resultats del recent “Estudi de la Contaminació Atmosfèrica (...)” dut a terme al barri de Can Sant Joan, es dugui a terme un acurat estudi de salut a la població, del qual els veïns volem ser part vinculant en tot moment, tant en la definició preveia com en la posterior aplicació, en aquest sentit recollim doncs la proposta del Sr. Maresma feta davant els veïns el passat dia 23/05/2007 a l'acte electoral celebrat al col·legi del Viver.
3) Que l'Ajuntament, atenent la preocupació dels seus conciutadans, obri un canal dinàmic de comunicació amb aquesta Associació (i amb las ciutadania en general), de manera que se’ns faciliti copia de documents (Expedient, Autorització Ambiental, Projecte Tècnic...) i que estem informats en tot moment de les novetats sobre la tramitació d'aquesta activitat (Exposició pública del projecte, dictàmens de la Comissió Provincial...).
4) Que com en el cas de l'ampliació per la extracció de pissarres en el Turo, o del dipòsit de ferralla o la Xatarreria, el nostre Ajuntament faciliti als veïns els tràmits d'al·legacions al projecte.
5) Aquesta Associació demana el més aviat possible una reunió amb la regidora de medi ambient per tal de fer un primer contacte on poder canviar impressions, i rebre informació sobre el desenvolupament d'aquest projecte.
Associació de Veïns de Can Sant Joan
